Porto dos mesos amb la Brompton G-Line. No ha estat un ús intens de viatges i quilòmetres llargs, però ha estat ús real: moltes sortides per portar el petit a l’escola i alguna més llarga per camins de grava. Això, sumat a tenir la C-Line al costat per comparar cada dia, ja dona per opinar amb fonament.
Ús real, sense teatre
Les sortides curtes urbanes són el que més he fet. On més m’ha sorprès, i per bé, és en els camins de grava: aquí es defensa molt bé. Això és just el que prometia Brompton, i fins on l’he portat, compleix.
Encara no l’he tret en tren. Sí que l’he ficat plegada al cotxe. Aquí toca dir-ho clar: en un cotxe petit ocupa força més que la C-Line. No és només una sensació, són centímetres que es noten quan la vols quadrar al maleter.
Et cap al cotxe, en un prestatge de tren o en una consigna? El visualitzador de plegat ho mostra a escala davant d’espais reals i documentats.
El que m’ha enamorat
El material. Acer. Soc un enamorat tant de l’acer com del titani: materials dolços, que duren i envelleixen bé. Una plegable d’acer ben feta es nota en com roda.
La pintura. El negre rugós és preciós, i té un tacte que es nota: no és només cosa de veure’l.
El canvi intern Shimano Alfine 8. I sobretot, el silenciós que és. Quan deixes de pedalar i la roda gira lliure no sents absolutament res. Zero trinquets. Soc de la confraria de les boixes sorolloses tipus Industry Nine, però quan portes una boixa interna així, aprecies el silenci d’una altra manera.
Tens curiositat per com desenvolupa al costat d’una C-Line? El comparador de desenvolupaments i velocitat enfronta dues Bromptons a la mateixa cadència.
Els frens de disc hidràulics. Tenir disc en una plegable és el que feia anys que volia. Potència de sobra i van fins en qualsevol situació. La diferència respecte un fre tradicional de Brompton és d’un altre món.
El que m’ha grinyolat
Tres coses honestes, tal com me les he trobat.
Els adhesius de marca i model. Els logos van enganxats sobre la pintura. Amb aquesta pintura rugosa, els adhesius tendeixen a desenganxar-se amb el temps. Que una bici d’aquest preu porti els logos en adhesiu, en lloc de pintats o serigrafiats sota el vernís, no m’ho empasso.
El pedal extraïble. A vegades em costa una mica col·locar-lo o extreure’l. He de preguntar a la botiga si és normal, perquè em sembla estrany: és just el gest del plegat, hauria de ser net. És un detall que no m’esperava en una bici tan cuidada.
L’ancoratge del manillar al plegar. Aquí m’he trobat amb la diferència més estranya entre la G-Line i la C-Line: quan deixes caure el manillar per plegar, la C-Line el fixa amb un click precís, queda al seu lloc i no es mou. A la G-Line aquest mateix gest no agafa bé: hi ha rebot i queda sense fixar. A més, el manillar plegat a la G-Line queda força menys compacte que a la C, cosa que afegeix volum al paquet. He vist una peça aftermarket que sembla reduir aquest espai; ja la tinc demanada i al banc de treball, i en faré la review completa aquí.
Un defecte de fàbrica, resolt en garantia
Toca explicar-ho sencer, perquè forma part de tenir la bici de debò.
Des que vaig sortir de la botiga vaig notar que el fre davanter no frenava bé i feia molt soroll. Vaig pensar que seria rodatge, però a més el recorregut de la maneta era diferent del fre del darrere. Al cap d’un mes la vaig portar a la botiga: defecte de fàbrica, fuita al sistema que havia contaminat les pastilles. M’ho van arreglar en garantia i ara frena perfecte.
No és res que resti a la bici, però convé saber-ho: si notes alguna cosa estranya d’origen, no esperis al rodatge, porta-la. La garantia hi és per això.
El que ve: tubelitzar
Encara no he fet rutes exigents perquè estic esperant a tubelitzar les rodes abans. Vull entrar en trajectes llargs sense l’ombra de la punxada. Aviat instal·lo les vàlvules Muc-Off Big Bore tubeless i faré aquí el tutorial complet i la review, amb pressions abans/després i els problemes que apareguin.
Conclusió, sense filtre
Si la teva intenció és tenir una bici tot ús, ciutat i camins, G-Line, sense dubte. Si la teva intenció és només ciutat i alguna cosa recreativa, i l’espai t’importa molt (cotxe petit, casa justa), tira per la Brompton clàssica, sense dubte. Jo tinc totes dues i per a mi són especials totes dues, però la G-Line em dona aquest punt extra d’altres terrenys, sacrificant l’espai.
Dos mesos no són una eternitat. Tornaré a aquest registre als sis mesos i a l’any, amb quilòmetres a sobre, el tubeless posat i, espero, alguna sortida llarga en tren ja explicada.
Impressions de propietari. Folding Gravel és independent i no està afiliat a Brompton Bicycle Ltd.