Tot va començar amb la meva primera feina de debò. Anava a tot arreu amb transport públic i sempre vaig tenir ganes d'arribar a casa, o a la feina, pel meu propi peu.
Per aquella època, Barcelona va engegar el Bicing i el vaig fer servir molt: de seguida vaig notar canvis al cos i a l'ànim. El problema era que el Bicing només funcionava dins de Barcelona, i jo necessitava sortir de la ciutat: anava a Sant Feliu o a Sant Sadurní. Així que aquell mateix any em vaig comprar la primera plegable: una Dahon Curve SL. Les Brompton sempre m'han fascinat, però el preu se me n'anava.1
Amb la Curve i les rodes de 16 vaig gaudir de valent, fins que se'm va fer curta: cada cop sumava més quilòmetres. Després va caure una Dahon Vector d'oferta, una plegable molt fina: roda més gran, línies racing, arribava ràpid a qualsevol lloc i me l'enduia sempre.
D'aquí vaig fer el salt a la BTT amb una Trek 6300. Vaig començar a explorar les muntanyes de la meva zona i vaig veure que lo meu era buscar senders (singletracks), i sobretot les baixades tècniques. Allà va arrelar la llavor de la BTT més hardcore: cada cop volia reptes més difícils i tècnics, així que em vaig ficar de ple a l'enduro amb el meu primer quadre en condicions, una Santa Cruz Butcher. Després, una llista llarga: YT Capra, YT Tues, Liteville 601 Mk4, Pole Stamina 140. Em vaig muntar diverses gravels (Genesis CdF, On-One), fatbikes (On-One Fatty), vaig provar el 29+ amb una Singular Rooster i una Surly Krampus, una enduro rígida d'acer Last Fastforward, i dirt/pumptrack amb una Pole Tomu, ara una Saracen Amplitude. Ara mateix la meva bici diària és una rígida de titani, una Velouria Sober, d'una marca alacantina.2
Amb tantes bicis vaig aprendre a apanyar-me: faig el manteniment de totes, i moltes les he muntat des de zero. He radiat més de 14 jocs de rodes. Sóc autodidacta, independent i curiós per naturalesa, i per això m'encanta fer-me jo mateix aquestes coses. M'he equivocat moltes vegades, però dels errors se n'aprèn: aquesta experiència és la que et dona la confiança i la satisfacció de fer les coses sense dependre de ningú. Per això, quan aquí parlo de tubelitzar la G-Line amb vàlvules Muc-Off o de muntar un Quad Lock al manillar, parlo d'una cosa que he fet amb les meves mans.3
Tornant a les plegables: les Brompton sempre m'han fascinat i, amb una mudança a una casa més petita, el garatge havia d'encongir. Vaig comprar per fi una C-Line. Tan bon punt la vaig provar, ho vaig veure clar: hauria d'haver estat la meva primera plegable, com et dirà qualsevol dels milers d'usuaris de Brompton que en porten una.
Just unes setmanes després d'adquirir la C-Line, Brompton va anunciar la G-Line: rodes més grans, el mateix plegat mític, llesta per a senders i ferm trencat. Encaixava amb tot el que busco: explorar camins sense que la roda em limiti, quilòmetres de debò, i el plegat més perfecte que s'ha fet en una bici.
Folding Gravel és el que m'hauria agradat trobar abans de comprar-me qualsevol bici: algú independent, que té les bicis de debò i les fa servir, que t'explica el bo i el dolent sense vendre't res i amb fotos pròpies, no de catàleg.
Troba'm: Instagram · @gersteel
